Avui en dia ja
quasi tothom coneix què és el TDAH, o almenys n’ha sentit a parlar: són aquests nens que no paren
quiets, aquests que no fan cas a la mestra, que no fan els deures, que es
porten malament a tot arreu…
Acostumen a ser les
definicions que més sentim entre la gent, però, què hi ha realment darrere d’aquestes
definicions?
Ens trobem amb nens
als que els costa molt organitzar-se, concentrar-se, estar quiets i seguir un
treball de principi a final. A casa els pares, a l’escola els mestres, acusen
aquestes característiques al fet que han d’estar més a sobre d’aquests nens que
d’un altre.
El TDA/H o Trastorn
per Dèficit d’Atenció amb o sense Hiperactivitat és un trastorn neurobiològic
de caràcter crònic, simptomàticament evolutiu i de probable transmissió genètica,
que afecta entre un 5 i un 10% de la població infantil. És per això que hem d’aprendre
a conviure amb ell. És important fer un bon diagnòstic (per a descartar molts
dels casos de sospita de TDA/H que no ho són realment) així com seguir un bon
tractament psicoeducatiu, realitzat per un psicòleg entès en la matèria i
acompanyat per un suport de l’escola. A casa, els pares, han de saber com
actuar amb ells davant les diferents situacions que van apareixent, amb un bon
sistema de pautes i una confiança en sí mateixos de que tot allò que pugui
ocórrer ho podran solucionar (aqui també és molt important en un inici l’ajuda
del psicòleg, ja sigui per donar suport moral als pares com per ajudar en la
construcció de pautes d’actuació per a cada situació). La medicació, tantes
vegades receptada en un primer moment, cal administra-la en casos absolutament
necessaris. Cal valorar doncs, en cada cas, la necessitat de medicar, posant
per davant la possibilitat de millora simplement amb el tractament
psicoeducatiu.
I mai hem d’oblidar
que aquest trastorn provoca funcionar d’una manera diferent a la que entenem
per normal, així doncs hem d’aprendre a acceptar que, dins la normalitat, hi
haurà coses que les faran diferents.
Berta
López
Psicòloga
Infanto-Juvenil
